Santuari de Bellmunt

 + fotos

Bé després de visitar primer el Santuari de Puiggraciós ens n'anem a un altre Santuari emblemàtic, al Santuari de Bellmunt, a prop de la població de Sant Pere de Torello. Està situat entre la Serra Grenyada i la Serra dels Cristians Vells a 1246. Ofereix una vista impressionant sobre la Plana de Vic i el Montseny al Sud, i al nord Pedraforca i Pirineus. També té vista sobre la serra del Santuari de Sant Julià de Cabrera. Jacint Verdaguer l'anomenà, en un dels versos inicials de"  l'Emigrant: ermita al Cel suspesa".

Foto by icasasbcn

S'arriba perfectament en cotxe i està molt ben senyalitzat des de la població de Santa Pere de Torelló. Si volem fer-ho a peu podem fer-ho pel costat de Vidrà, o també fent una volta circular des de Sant Pere de Torelló. Tots dos camins són espectaculars perquè travessen un bosc de faigs, el més curt i amb menys altitud és el de Vidrà.

Només arribar a dalt ens trobem amb uns núvols que van deixar caure uns quants flocs de neu perquè ens trobàvem a 4,5 graus. Després de fer un passeig pel Santuari entrem a dinar al restaurant on vam menjar genial, i on el servei va ser perfecte, entre 12 i 25 € per persona menjant a la carta i depenent per descomptat del que es demani.

Història del Santuari extret del wikipedia:

Al segle XI , el comte de Besalú , Bernat i Talaferro, cedeix el castell de Sa Reganyada, situat en aquest mateix lloc, al seu fill Guillem. És el primer esment d'una construcció, les restes encara es troben davant del santuari actual, i que formava part d'una línia de defensa que comprenia els castells de Sa Reganyada, Curull i Besora. El castell va ser abandonat un cop perdut el seu valor estratègic, i el 1240 es fa menció per primera vegada del santuari, tot i que en 1219 ja se sap de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt (Beatae Mariae de Pulchro Muntanya).  

En 1392 es parla per primera vegada d'ermitans que fan col·lectes, en 1554 celebren una missa cada diumenge i el 1557 s'amplia la capella i es construeix un habitatge per l'ermità i un alberg. Al llarg dels anys pateix diverses profanacions (1822 , 1835 i 1936) i diversos destrosses causades per les inclemències del temps, fins que, el 1982 la Diputació de Barcelona emprèn les reformes que han donat lloc a l'actual santuari, hostal i restaurant. La imatge que es conserva de la Verge és una estatueta d'alabastre pintat de 22 cm. També rep el nom de Mare de Déu de les Alades (Verge de les Alades), per les bandades de formigues alades que pugen a finals d'estiu a morir al santuari.