Anava a explicar-vos la història del Santuari, però ja hi ha una web LLEMENA UN SECRET DE LA NATURA on explica tot molt bé i cent vegades millor que ho pugui fer jo, així que espero que amb el seu permís faré un enganxar i copiar.
Sta. Afra, un dels Santuaris més populars de la Vall de Llémena, és
un santuari d’important devoció, lloc de pelegrinatge i aplecs, ubicat a
la parròquia de Ginestar, terme municipal de Sant Gregori. És un lloc on es pot apreciar la part baixa de la vall, una bona part de la Selva i de l'Empordà. Es veu la
muntanya de Sant Grau a ponent, la de Rocacorba al nord, les Gavarres a
sol ixent, i les de Sant Feliu i Tossa a migjorn. Dintre d'aquest
quadre paisatgístic s'aprecia també perfectament el pla de Girona, la
Selva, Cassà, Llagostera, el pla de Sant Gregori, Ginestar, Cartellà,
Sant Medir i els campanars de Canet d'Adri, Adri i Moncalt. Tota una
panoràmica.
Explica
la tradició que una humil pastora de Ginestar, tot guardant el seu
petit ramat, veié durant un 5 d’agost una clapa de neu a on hi havia
l’hort del santuari. Tota estranyada, ho féu saber als habitants dels
masos veïns que, quan hi anaren, van trobar enterrada una escultura de
la Mare de Déu. Per això l'anomenaren la Mare de Déu de les Neus.
El
santuari fou erigit al 1760 on hi havia hagut un antic oratori a la
Mare de Déu dels Àngels i, després, a la Verge de les Neus.
Posteriorment a la guerra del francès, es dedicà a Sta. Afra, però
encara ara es venera també
la Mare de Déu de les Neus (podem apreciar la seva imatge, molt
petiteta, a dalt de tot del retaule que hi ha a l'interior del temple
dedicat a Santa Afra).
No
se sap amb certesa des de quan la Mare de Déu de les Neus és venerada
en aquest temple, es coneix però, que ja en el segle XVIII existia una
imatge dedicada a ella i que probablement el seu culte podria venir de
molt més lluny, fins i tot des dels inicis d'aquest centre de devoció.
El
que sí se sap és que la devoció a Sta. Afra s'estengué després de les
invasions Napoleòniques, al segle XIX. A Sant Narcís se li atribuïren
els èxits aconseguits en aquesta guerra, i Sta. Afra, havia tingut molt
contacte amb ell. La devoció a Santa Afra, era pels gironins, una mena
de “devoció col·lateral”. Perquè ho entenguem, explicarem una mica la
història de Sta. Afra, malgrat que no tingui massa credibilitat històrica.
S’explica
que els avis d’Afra arribaren procedents de Xipre a Augsburg (Alemanya)
i que allà foren iniciats en l’adoració de la deessa Venus. Afra fou
entregada com a prostituta al servei de la deessa per la seva pròpia
mare Hilària. Durant la persecució de Dioclecià (c. 304), el Bisbe
Narcís de Girona, es refugià amb el seu Diaca Fèlix dels seus
perseguidors a Augsburg i trobà asil a casa d’Afra, de religió pagana.
Aquest contacte féu que la família es convertís al Cristianisme, i foren
batejats. L’endemà, però, el prefecte d’ Augsburg, Gaius, i de religió
pagana, tingué coneixement que tan San Narcís com Sant Fèlix havien
passat la nit en aquella casa i va ordenar que Afra per la seva
inamovible devoció cap a la fe cristiana refusant la participació de
ritus pagans, fos cremada viva en un pal d’un areny del riu Lech.
L'església
té una sola nau amb capelles laterals, i bona part de la seva
estructura pertany a una reforma de principis del segle XX, quan -entre
altres- se li afegí l’atri i el campanar, coronat amb una cúpula
apuntada i que sosté una creu.
L'interior,
perfectament condicionat, guarda un retaule de línies barroques que
emmarca una imatge de la santa. La representaren custodiada a banda i
banda per St. Narcís i el seu Diaca St. Feliu, percussors del seu
cristianisme i emblemes de la ciutat de Girona. El retaule reprodueix
l'estil barroc, però no és original de l'època. Enganxada a la dreta de l'església hi ha l'hostatgeria que ha funcionat durant molts anys.
Essent el santuari de Sta. Afra, destruït a la Guerra Civil, (l'únic
testimoni originari de la devoció a Sta. Afra d’abans de la guerra
civil al santuari, són dos ex-vots del segle XVIII que es conserven en
una petita habitació del Santuari: dues pintures sobre taula de petites
dimensions amb la il·lustració de pregàries) el custodià fins l'any
1953, any en què va morir als 91 anys, Mn. Lluís Carbonell Perpiñá, ànima del santuari en els seus orígens. El seu germà, en Manel
Carbonell, i propietari de Ginestar, també hi tenia forta vinculació
amb el Santuari. Va morir atropellat per un carro i a la part de darrere
del campanar hi ha una placa a la seva memòria que recorda la gran
dedicació del Sr. Carbonell al temple i a la construcció del campanar -2
de maig de 1904-.
Després, mossèn Joaquim Cornellà i Sala va continuar l'incansable tasca. Mossèn
Joaquim Cornellà,- que fins no fa un parell d'anys, era el rector
vigent,- féu reconstruir el santuari al 1958, a poc a poc, col·locant un
retaule a l'altar major amb la talla de Sta. Afra realitzada per Ramon
Pericay, que li costà cent-vint mil de les antigues pessetes. I va anar adequant l'hostatgeria i fent reformes al temple, fins gairebé els nostres dies. Un mèrit ben atribuït a Mossèn Cornellà. Abandonada durant un temps, el restaurant torna a funcionar cada dia durant tot l'any pels sopars.
La
Mare de Déu de les Neus és invocada per les noies boniques i gentils, i
en canvi, Santa Afra és invocada contra les pedregades i també per
guarir de diverses malalties: febres, tifus, verola, xarampió, ronya,
lepra i tumors diversos.
Avui
dia es celebra missa cada diumenge a les 12 del migdia, i un aplec
anual molt popular el 5 d'agost, dia de la trobada de la Mare de Déu de
les Neus. Segons una llegenda popular, aquell dia de l'Aplec de Santa
Afra, és quan s'experimenten amb més força els raigs del sol i, en
canvi, el bestiar dels masos propers al santuari resten a l'aire lliure
com si res. I també es diu que..."En l'Aplec de Santa Afra ni les mosques ni les abelles piquen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada