Santuari de Queralt

Un altre santuari dels més coneguts de Catalunya, un altre dels "balcons de Catalunya" per la seva espectaculars vistes, a la part alta de la serra de Queralt a uns 1200 metres.

Es troba a la població de Berga i s'accedeix per la carretera que va als Rasos de Peguera, agafant un desviament perfectament senyalitzat que indica el Santuari.

Us paso informació treta de la pàgina web: Berga és Natura és Aventura 

El Santuari 

El lloc on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un notable edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del Santuari on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments. Hem de considerar igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu.

L'actual església és un edifici construït al segle XVIII. Originàriament hi va haver un monumental retaule barroc realitzat per Pere Costa, Destruït el 1936. El temple és d'estil renaixentista i es compon d'una nau central amb dos laterals. Té una sagristia molt espaiosa. Sobre la sagristia es troba el cambril de la Mare de Déu igualment espaiós. El projecte de l'actual retaule es deu a l'arquitecte Ramon Masferrer (1958), mentre que l'altar actual va ser pensat per Mn. Josep M. Ballarín (1965) quan va ser capellà custodi del Santuari.La portada que dóna accés al temple és obra de l'arquitecte Josep A. Coderch (1966) que realitzi una restitució molt simple però molt ben trobada a la funcionalitat originària de l'edifici. En els anys setanta es va acabar el campanar (una torre circular que s'aixeca independent al costat de l'església) i es col·loquen les noves campanes.

En els anys 90 s'escomet una restauració definitiva de l'interior de l'església i el cambril sota la direcció de l'arquitecte berguedà Lluís Boixader que li ha conferit l'actual aspecte. Ja sota la direcció de l'actual capellà custodi, Mn. Ramon Barniol, S'han emprès les últimes reformes importants per a la conservació del Santuari com són la costosa separació de les parets de l'església i la roca viva així com la resolució definitiva dels fums dels llantions amb la construcció d'un nou espai que ha originat una nova capella lateral.Igualment forma part del santuari l'edifici annex a l'església, sota mateix del campanar, de nova planta, destinat a refugi. Es tracta d'un espai gran i espaiós i condicionat per rebre grups. 


La imatge de la Mare de Déu,

Es tracta d'una petita talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada. Representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt, i amb l'esquerra Agafa su fill situatdret Damunt el genoll. L'infant Soste un llibre amb la mà esquerra, Mentre beneeix amb la dreta. & Nbsp; El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una faristela.La imatge, documentada des del S. XIV és, en definitiva, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats.Tot i tractar-se d'una imatge molt rústica, el seu rostre és captivador per la seva mirada i el seu somriure.la CovaAdossada a la roca de Queralt hi ha l'oratori conegut com a cova de Santa Helena, Lloc on la tradició situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Queralt per un pastor.

La llegenda de la Troballa,

Segons una antiquíssima tradició, els ramats i les ramats de Vilaformiu solien pasturar per les solanes de Campmaurí i vessants de Queralt. Un bon dia el pastor va veure com un dels bous pujava costa amunt amb una faisà totalment incomprensible. No ho va poder atrapar fins a la meitat del penya-segat del Castell Berguedà (nom amb què es coneix el cim més alt de la serralada). En arribar, amb gran sorpresa va veure el bou agenollat ​​davant una petita imatge de la Mare de Déu mig amagada.La va agafar, la va embolicar amb la seva caputxa i, recollint els ramats, es va tornar a casa seva. Quan va voler ensenyar la imatge, aquesta havia desaparegut. L'endemà la va trobar en el mateix lloc. Novament se la va emportar i una altra va desaparèixer del seu embolcall. La gent de Vilaformiu va decidir pujar fins aquell lloc i van veure la imatge amagada en un replec de la roca a l'ombra d'un cirerer que havia florit fora de temps. A partir d'aquest moment van entendre que la imatge volia ser venerada en aquell mateix lloc.

Les Festes del Santuari.

Queralt celebra la seva festa gran el dia 8 de setembre. Es coneix com a 'Gala de Queralt'. Aquest dia a Berga és festa local. Previ al dia de la Gala, des de el 31 d'agost, cada tarda se celebra la Novena.Una altra de les festes concorregudes en Queralt és el dia 25 d'abril amb motiu de la festa de Sant Marc, quan es rememora un antic vot de poble. Aquest dia, després de la missa, tothom és obsequiat amb coca i xocolata.A més d'aquestes dues jornades, hi ha diverses trobades que fan els pobles del voltant en determinades dates.

Un passeig recomanat,

Baixant de la Cova i seguint el camí que voreja la muntanya (molt agradable de fer) trobarem la Font del Bou que es torçar-i que va ser trobat pel pastor als peus de la imatge. A la font hi ha la representació d'un bou de la boca del qual surt el raig d'aigua.Seguint el camí assenyalat, arribarem a la capella de Sant Joan i, més endavant, donant la volta a la muntanya, el balcó Garreta, des de on podem esplaiar contemplant la ciutat de Berga. En aquest lloc es troba la cova de Sant Ignasi.Dins de les excursions de gran recorregut, cal esmentar la travessia Núria-Queralt i el Camí dels Bons Homes, la ruta dels càtars en el seu exili (GR 107).